Introducció

Fa molt de temps va començar una història que encara no ha acabat, en la qual som personatges tots i cada un de nosaltres. Aquesta història és L’EVOLUCIÓ HUMANA.

Aquest bloc és la destinació ideal per tots el amants de la nostra història. Descobrirem qui som, d'on venim, qui son els nostres avantpassats, que és el que ens fa ser únics etc. Totes aquestes inquietuds i més, tindran resposta en aquest bloc.

L'evolució dels humans és el seguit de canvis que van sofrir alguns primats fins a arribar a constituir l'actual espècie d'Homo sapiens sapiens. Els canvis més importants i els més discutits, serien els relatius a l'aparició de la parla, el bipedisme i la fabricació d'estris.

Fa uns 50.000 anys els éssers humans van sorgir a l'Àfrica. Una branca va arribar Austràlia, una altra va arribar a Àsia Central, per a després bifurcar-se en dues, una a Europa i l'altra a Amèrica.

Per informació complementària recomanem visitar els següents llocs:

https://sites.google.com/site/homoevolucio/

http://cmcevolucionisme3.blogspot.com.es/

http://cmcvida2.blogspot.com.es/

1. Qui som?

Els humans som animals mamífers de l'ordre del primats, un grup zoològic que es va originar fa uns 65 milions d'anys. Els primers primats eren petits, insectívors i arborícoles. Fa entre 20 i 25 milions d'anys es va originar la família del pòngids, com el ximpanzé, el goril·la i l'orangutan, i posteriorment es va desenvolupar la família dels homínids, que agrupa els primats humans (dels gèneres Australopithecus i Homo).

Els humans actuals som els Homo sapiens sapiens, i som els únics homínids vius actualment. Tot i que fa 5 milions d'anys que hem estat convivint diferents espècies.   

El procés en el qual la selecció natural va actuar de manera que es van seleccionar caràcters biològics que van comportar la transformació de l'ésser, es coneix com: hominització. Aquests són els canvis que el formen: 

• POSICIÓ ERECTA O BIPEDISME
• AUGMENT DE LA CAPACITAT CRANIANA
• MÀ PRÈNSIL
• APARICIÓ DEL LLENGUATGE

Aquests canvis són estudiats per l'antropologia física, que és la ciència que s'ocupa de diferents aspectes de l'ésser humà, tant biològics, com socials o culturals.

1.1 La hominització

Posició erecta o bipedisme

És la capacitat de desplaçar-se mitjançant únicament dues extremitats. 

El bipedsme va representar una adaptació a la vida a la sabana importantíssima, ja que va permetre atalaiar els enemics, rebre menys insolació o travessar aigües profundes. A més amb la marxa bípeda, l'homínid va poder recórrer distàncies més llargues i cansar-se menys. Encara que l'avantatge més important va ser l'alliberament de les mans i tot el que va comportar.  

Augment de la capacitat cranial

Un caràcter que es va desenvolupar extraordinàriament va ser l’encefalització o l’augment de la capacitat cranial. Va permetre progressivament augmentar la nostra capacitat i d’aquesta manera la nostra massa encefàlica va créixer notablement. Així, el neurocrani ha passat de representar la quarta part del volum total del crani a representar les tres quartes parts en els humans actuals, és a dir ha passat d'uns 500 cm3 en l'Australopithecus a uns 1400 cm3 en l'Homo sapiens sapiens.

   

Mà prènsil

L'alliberament va suposar l'obertura d'un món de possibilitat per als nostres avantpassats. Cal destacar les avantatges tècniques que van poder realitzar: transportar cries, recol·lectar aliments a distàncies més llunyanes, manipular estris per tal de crear els primers objectes, encendre foc i expressar-se artísticament. 
  

El poder utilitzar les mans va significar un canvi radical que va desenvolupar les nostres capacitats abstractes i creatives. 

Aparició del llenguatge

El creixement de l'encèfal va permetre la complexitat del pensament simbòlic i el desenvolupament de la capacitat comunicativa, mitjançant la qual es relacionen objectes amb sons, que culminen en un llenguatge articulat. 

Per poder modular d'una manera més adequada els sons, l'aparell fonador, concretament les cordes vocals, van passar a ocupar una posició més baixa. En els Australopithecus i les espècies del gènere Homo, excepte la nostra, les cordes vocals van ocupar una posició més alta, fet que va ocasionar la dificultat de la parla. 

Una capacitat cerebral més gran va permetre, més enllà d'utilitzar branques, bastons o pedres, elaborar instruments de pedra amb la forma imaginada. El progrés intel·lectual és la causa principal de l'hegemonia actual de les homínids.    

Cal recordar que el procés d'hominització no va ser degut únicament a un desenvolupament individual, sinó que va ser conseqüència de múltiples canvis biològics que es van interrelacionar entre ells. És a dir, no es pot entendre l'alliberament de les mans sense la posició erecta, ni l'augment de la capacitat cranial sense l'alliberament de les mans, que van col·labora en el desenvolupament intel·lectual.      

2. D'on venim?

A la pregunta d'on venim, la resposta és d'Àfrica. 

L'Àfrica és el bressol de la humanitat, el continent on van originar-se la majoria d'espècies d'homínids. Cal remarcar que tots els organismes de la Terra descendeixen d'un avantpassat comú o un mateix patrimoni gènic ancestral.

La causa de la diàspora d'espècies, que van marxar de l'Àfrica, respon a un canvi climàtic que va ocasionar la desaparició de grans regions selvàtiques i la posterior transformació en sabanes amb altes temperatures i poca vegetació. 

Aquesta diàspora no va ser un cas aïllat, sinó que el continent africà ha actuat en diferents moments com una bomba demogràfica que ha anat expulsant a zones perifèriques com Europa i l'Àsia diferents espècies d'humans, coincidint amb els períodes climàtics més càlids.

Gràcies a les troballes de fòssils i el ADN que contenien alguns, s'ha pogut crear un arbre genealògic:

Els primers primats aparegueren fa uns 70 milions d'anys. Aquests mamífers van anar desenvolupant el seu cervell i reduint la cara conforme adquirien una visió estereoscòpica . Les seves mans van perdre les urpes i van ser substituïdes per ungles.  Posteriorment van anar evolucionant fins esdevenir els següents homínids:

GÈNERE AUTRALOPITHECUS

Són els primers homínids que apareixen entre 4,2 i 1,2 milions d'anys. L'australopitec era omnívor i vivia a planes i pujols amb roques abundoses i la vora de l'aigua. Tenia marxa bípeda, braços llargs, poca alçada i un pes baix, excepte les espècies A. robustus i A. boisei que posseïen una alçada i un pes major. El seu aspecte doncs era com el d'un ximpanzé capaç de caminar dret. 

Avui es distingeixen set espècies en el següent ordre d'aparició:

• A. anamensis
• A. afarensis
• A. bahreghazali
• A. africanus
• A. aethiopicus
• A. robustus
• A. boisei 

GÈNERE HOMO

El gènere homo comprèn un grup d'homínids capaços de fabricar instruments de pedra (industria lítica)

El seu índex de cefalització (relació entre el pes de l'encèfal i el pes corporal) és més gran que el dels Autralopitecus i les mones antropomorfes. 

Els seguidors de l'escola genetista distingeixen quatres espècies (s'esmenta la de l'homo sapiens sapiens):

Homo habilis     

Representa el punt d'inflexió en l'evolució dels homínids, el pas dels Australopithecus als Homo. Va viure a Àfrica fa entre 2,3 i 1,4 m.a. Com a punt important, es troba l'increment progressiu de la capacitat encefàlica; la seva capacitat craniana era d'entre 600 i 700 cc, disposava d'una alçada bastant baixa entre els 0.9 i els 1.3. Fabricaven estris de pedra molt rudimentaris, únicament tallats per una cara, d'aquí li ve el nom habilis.

Homo erectus

Procedeix de l'evolució d'Homo ergaster i va habitar l'Àfrica del Sud, Europa i Àsia. Té una antiguitat d'entre 1.8 m.a i 250.000 anys, excepte el de Java que durà fins fa 27.000 anys. La seva capacitat craniana oscil·lava entre els 800 i 1300 cm3 i les parets eren gruixudes, amb arcs supraorbitals forts formant una mena de visera recta. Tenia una alçada de 1,7m. Fabricaven destrals per tallar la carn i fenedors per gratar ossos i netejar pells. Aquesta industria es va desenvolupar molt més en el habitants de Java i Pequín. Utilitzaven el foc i realitzaven grans migracions. 

Homo neardenthalensis

 Visqué a Europa i Pròxim Orient entre fa 250.000 i 28.000 anys. És considerat una espècie independent de l'Homo sapiens. Es caracteritza per la seva gran capacitat cranial (1.300-1.600 cm3), una estructura corporal massissa i robusta, el front petit, la cara prògnata, el maxil·lar superior prominent i arcs ciliars molt pronunciats. Eren d'estatura més o menys baixa, amb les extremitats curtes, amb unes proporcions semblants a les dels homes moderns que viuen en climes freds. Culturalment, cal destacar el fet que són els primers homínids que enterraven els seus morts. Eren grans caçadors, forts i probablement adaptats al fred i fabricaven armes més complexes que les fetes per l'Homo erectus. Els neandertals vivien en grups de baixa diversitat genètica i les dones es traslladaven a grups diferents, fet que afavoria la diversitat genètica.

Homo sapiens

És l'espècie a la qual pertanyem i procedeix de l'Homo erectus. Es va distribuir per Europa, Àfrica i Àsia. Té una antiguitat d'entre 245.000 i 120.00 anys  Disposaven d'una capacitat craniana mitjana superior a 1.100 cm3. Presentaven un rostre primitiu, similar al de l'Homo erectus i un crani modern. Fabricaven instruments lítics tallats amb altres elements, a més de les pedres. Al paleolític van arribar a construir eines amb mànec.  Culturalment eren molt avançats, ja que contruïen tombes funeràries i feien pintures i gravats a les pedres, cosa que demostra una intel·ligència i actitud davant la vida similar a la nostra. 

Homo sapiens sapiens 

 Som els humans actuals. Procedents de l'Àfrica, es van distribuir per l'Àsia fa 100.000 anys i per Europa fa 40.000. Fa 20.000 anys, a través de l'estret de Bering, van passar a Amèrica del Nord i fa uns 13.000 anys van arribar a Amèrica del Sud. Vam ser els primers homínids en escampar-se per tota la Terra. 

Disposem d'una capacitat craniana d'entre 1.300 i 1.500 cm3. El crani és alt i ampli. Disposem d'un nas sortint, però sense l'obertura nasal prominent i una mandíbula proveïda de mentó. Fabricàvem burins, raspadors fins i allargats, ornaments personals, a més de nombrosos utensilis per caçar. Viviem com en l'actualitat en societats relativament organitzades. Pintàvem i gravàvem a les parets. Actualment posseïm unes capacitats artístiques, intel·lectuals i tècniques mai vistes en el homínids. 

    

  

2.1 El procés d'humanització

La humanització o evolució cultural són les transformacions produïdes per l’evolució socio-cultural que han afectat i afecten les formes de vida i organització humanes. Cal distingir humanització de hominització. 

Els principals trets característics de procés d'humanització són:

• Descobriment del foc: El foc es va domesticar durant l'últim mig milió d'anys. Permet escalfar-se quan fa fred, espantar els depredadors, cuinar determinats aliments per facilitar-ne la ingestió, treballar millor les eines i ajudar a crear vincles interpersonals. La tècnica més primitiva consistia a percudir trossos de sílex i pirites, encara que més tard es va perfeccionar la tècnica i es feia utilitzant una tija llenyosa que girava ràpidament sobre una fusta, la qual en generar calor produïa foc.

• Fabricació d'eines i armes: L'alliberament de la mà va permetre començar a treballar la pedra, per tal de fabricar eines i armes que amb el temps es va anar perfeccionant. Es creu que els primers Autralopithecus ja tenien una mà capaç de manipular objectes amb precisió. En la prehistòria, s'identifica un primer període, anomenat paleolític (pedra vella) en el qual hi va haver una millora progressiva de la tècnica de treball de la pedra: Es feien des de còdols tallats per una cara fins a puntes de fletxa simètriques. S'utilitzava especialment com a matèria prima el sílex o altres roques de quars, tot i que també s'han trobat materials fets amb banyes i ossos. Posteriorment, durant el neolític (pedra nova) la pedra es va polir i treballar amb més precisió. 

  

• Fabricació de ceràmica: L'ús del foc i l'habilitat manual van permetre que els humans fabriquessin els primers recipients de ceràmica, fet amb argila cuita. Així, la fabricació d'estris i d'objectes van ser el primer procés tecnològic dels humans. La ceràmica permetia conservar aliments i emmagatzemar aigua, fet que va permetre que la qualitat de vida dels creadors millorés. 

• Manifestacions artístiques: Aquestes són exclusives els éssers humans. La pintura amb escenes de caça a les parets de les coves i les ornamentacions de la ceràmica són només alguns exemples de l'expressió artística dels primers humans. Les manifestacions artístiques servien per expressar idees, missatges o vivències i transmetre-les a altres membres del grup o a generacions venidores.

•  Reforç del vincle sexual: La probabilitat de supervivència de les cries era més gran si les femelles s'estaven amb elles en llocs segurs i si els mascles tornaven al grup amb els aliments que havien anat a cercar. Aquest vincle sexual es va veure reforçat per la selecció natural, que va afavorir els canvis en aquells individus que seguien el comportament. Un fet transcendental va ser la possibilitat e procrear durant tot l'any. A més es va desenvolupar un sentiment de possessió de la femella cap a les cries, del mascle cap a la femella, de la femella cap al mascle etc. Aquest sentiment va poder desencadenar en el sentiment de propietat respecte els objectes. També es desenvoluparien comportaments altruistes i de sentiment de grup. 

• Establiment de grups socials: Com que la probabilitat de supervivència d'un individu és més gran dins d'un grup social, la selecció natural va afavorir els canvis encaminats a afavorir aquests grups. Així es va evolucionar fins a una implicació major dels progenitors en l'atenció de la prole, una complexitat més alta de les interaccions entre els individus i un temps més llarg per a l'aprenentatge per part dels nounats.

2.2 La diversitat humana

La diversitat humana és una realitat social i psicològica. La diversitat ens permet distingir-nos uns dels altres. Ens fa diferents la nostra llengua, les nostres tradicions, el color de la nostra pell... però això no ens fa ser ni millors ni pitjors, sinó únics.

Les investigacions fetes dels darrers anys sobre la diversitat entre els grups humans mostren que hi ha menys diferències genètiques del que es pensava. La quantitat total de melanina entre els humans no és tan diferent; les persones de pell clara la melanina es disposa en les capes més profundes de la dermis.

Les característiques que ens fan “diferents” a nivell físic són: el color de la pell, la forma del cap, el color i la forma dels ulls, la textura i el color del cabell és la diferència més visible entre les persones. Hi ha quatre grups:

• Caucàsic. Crani més allargat, nas recte, pell clara, estatura alta amb membres allargats, llavis prims o mitjans, mans i peus grans i cabell de diferents tonalitats de marró.

• Nègrid. Esquelet resistent i crani dur, pòmuls alts i prominents, nas petit i aixafat, ulls negres o castanys foscs, pell doble o marró clara o fosca i cabells arrissats i encrespats de color marró fosc o negre.

• Mongòlid. Cara ampla i plana, nas xato o a vegades allargat, cabell molt llis i negre, ulls foscos i petits, pell groguenca i baixa estatura.

• Austràlid. Color de la pell que oscil·la des del marró clar fins al fosc i cabell molt arrissat però sense arribar a estar encrespat.

El concepte de raça és artificial i està basat en mitjanes estadístiques d’un conjunt molt ampli de característiques. Dins de les races, la varietat és considerable i el rang de variació se superposa amb els altres grups d’humans diferents. Les adaptacions per selecció natural a conseqüència de la influència del clima s’expressen en diferències en els caràcters externs del cos. Per això, les diferencies racials són externes, cosa que fa pensar que les diferències poden existir en tota la resta de la constitució genètica; per això no és cert: som poc diferents pel que fa la resta de la nostra constitució genètica.

Els grups humans aïllats hi ha característiques genètiques prou constants, però al llarg de la història hi ha hagut tant mestissatge de diferents procedències que la comunitat científica qüestiona la utilitat del terme raça.

La diversitat humana s’ha generat durant els últims 50.000 o 60.000 anys. Les poblacions van estendre’s al sud-est asiàtic, a Austràlia i Nova Guinea fa 60.000 anys, i a Europa fa 40.000 anys. El poblament humà més recent correspon de l’Àsia i Amèrica, que es va produir durant els últims 35.000 anys. Els pobladors indígenes de l’Amèrica del Sud procedeixen de poblacions asiàtiques i similituds de caràcters físics entre aquests dos grups humans. Som una espècie relativament “jove”, amb una diversitat genètica poc important: no són superiors a l’u per mil.

El desenvolupament fa 10.000 anys de l’agricultura i la cria de bestiar va suposar un pas important en el procés d’humanització per la transcendència social i cultural que va tenir. Va determinar el trànsit de moltes societats caçadores-recol·lectores nòmades cap al sedentarisme.

3. El genoma humà

Des de l’any 1988, diversos equips científics van treballar en el Projecte Genoma Humà. El seu objectiu era:

• El coneixement de les seqüències de l’ADN.

• Elaborar un Mapa Genètic, el qual tractava de localitzar tots els gens en el seu cromosoma.

• Identificar els gens del genoma humà.  El genoma humà està compost per uns 30.000 gens dividit en els diversos cromosomes. Aquesta xifra s'assembla molt a la hipòtesi del projecte, formulada l'any 2.000, ja que en aquesta es van xifrar uns 26.000-38.000 possibles gens.

• Emmagatzemament i publicació lliure dels resultats obtinguts.

• Creació de noves tècniques biotecnològiques. La creació del PGH va promoure el desenvolupament de noves tecnologies que permeten entre altres coses, la anàlisis més eficient de les dades obtingudes o de tècniques per ampliar la quantitat de material genètic disponible com la de Reacció en Cadena de la Polimerasa.

Aquest coneixement suposa un avenç científic important amb una gran incidència per a les ciències de la salut. La seqüenciació del genoma humà enunciaven que hi havia 24 cromosomes diferents (23 aparellats més l’X i l’Y), les cèl·lules humanes tenien uns 30.000 gens. És a dir, una tercera part de la qual es creia. Actualment s’ha reduït el nombre de gens coneguts: hi ha entre 20.000 i 25.000 gens.

L’esborrany del genoma humà va mostrar que hi ha vastes regions d’informació genètica aparentment sense sentit. El 95% del DNA humà és repetitiu i el 35% de la resta no duu informació per sintetitzar. És l’anomenat DNA escombraires, amb grans regions “desèrtiques”, sense gens, però que podria tenir una funció important.

Alguns gens estan fragmentats i són difícils d’identificar, i el 35% dels gens poden ser traduïts en proteïnes per les cèl·lules de maneres diferents.

3.1 Avantatges i riscos del coneixement del genoma humà

El coneixement i la localització dels gens humans és d’una gran importància i té conseqüències imprevisibles. Les possibilitats són immenses, com conèixer millor l’evolució humana o desenvolupar diverses estratègies terapèutiques per combatre i prevenir les malalties genètiques i hereditàries. Tanmateix,  pot implicar alguns perills  amb la determinació anticipada de malalties i de caràcters biològics que no s’hagin manifestat en els individus. S’han desenvolupat algunes tècniques per identificar determinades alteracions hereditàries, però es tem que puguin utilitzar-se per discriminar algunes persones. També és preocupant la manipulació del genoma humà amb finalitats no terapèutiques.

El cert és que els avantatges que pot proporcionar l’aplicació d’aquest coneixement en els camps sanitari i agroalimentari superen els riscos que comporta. És un dels projectes científics més importants de la història. La utilització adequada i les aplicacions que se’n facin són responsabilitat de tots.