A la pregunta d'on venim, la resposta és d'Àfrica.
L'Àfrica és el bressol de la humanitat, el continent on van originar-se la majoria d'espècies d'homínids. Cal remarcar que tots els organismes de la Terra descendeixen d'un avantpassat comú o un mateix patrimoni gènic ancestral.
La causa de la diàspora d'espècies, que van marxar de l'Àfrica, respon a un canvi climàtic que va ocasionar la desaparició de grans regions selvàtiques i la posterior transformació en sabanes amb altes temperatures i poca vegetació.
Aquesta diàspora no va ser un cas aïllat, sinó que el continent africà ha actuat en diferents moments com una bomba demogràfica que ha anat expulsant a zones perifèriques com Europa i l'Àsia diferents espècies d'humans, coincidint amb els períodes climàtics més càlids.
Gràcies a les troballes de fòssils i el ADN que contenien alguns, s'ha pogut crear un arbre genealògic:
Els primers primats aparegueren fa uns 70 milions d'anys. Aquests mamífers van anar desenvolupant el seu cervell i reduint la cara conforme adquirien una visió estereoscòpica . Les seves mans van perdre les urpes i van ser substituïdes per ungles. Posteriorment van anar evolucionant fins esdevenir els següents homínids:
GÈNERE AUTRALOPITHECUS
Són els primers homínids que apareixen entre 4,2 i 1,2 milions d'anys. L'australopitec era omnívor i vivia a planes i pujols amb roques abundoses i la vora de l'aigua. Tenia marxa bípeda, braços llargs, poca alçada i un pes baix, excepte les espècies A. robustus i A. boisei que posseïen una alçada i un pes major. El seu aspecte doncs era com el d'un ximpanzé capaç de caminar dret.
Avui es distingeixen set espècies en el següent ordre d'aparició:
GÈNERE HOMO
El gènere homo comprèn un grup d'homínids capaços de fabricar instruments de pedra (industria lítica)
El seu índex de cefalització (relació entre el pes de l'encèfal i el pes corporal) és més gran que el dels Autralopitecus i les mones antropomorfes.
Els seguidors de l'escola genetista distingeixen quatres espècies (s'esmenta la de l'homo sapiens sapiens):
Homo habilis
Representa el punt d'inflexió en l'evolució dels homínids, el pas dels Australopithecus als Homo. Va viure a Àfrica fa entre 2,3 i 1,4 m.a. Com a punt important, es troba l'increment progressiu de la capacitat encefàlica; la seva capacitat craniana era d'entre 600 i 700 cc, disposava d'una alçada bastant baixa entre els 0.9 i els 1.3. Fabricaven estris de pedra molt rudimentaris, únicament tallats per una cara, d'aquí li ve el nom habilis.
Homo erectus
Procedeix de l'evolució d'Homo ergaster i va habitar l'Àfrica del Sud, Europa i Àsia. Té una antiguitat d'entre 1.8 m.a i 250.000 anys, excepte el de Java que durà fins fa 27.000 anys. La seva capacitat craniana oscil·lava entre els 800 i 1300 cm3 i les parets eren gruixudes, amb arcs supraorbitals forts formant una mena de visera recta. Tenia una alçada de 1,7m. Fabricaven destrals per tallar la carn i fenedors per gratar ossos i netejar pells. Aquesta industria es va desenvolupar molt més en el habitants de Java i Pequín. Utilitzaven el foc i realitzaven grans migracions.
Homo neardenthalensis
Visqué a Europa i Pròxim Orient entre fa 250.000 i 28.000 anys. És considerat una espècie independent de l'Homo sapiens. Es caracteritza per la seva gran capacitat cranial (1.300-1.600 cm3), una estructura corporal massissa i robusta, el front petit, la cara prògnata, el maxil·lar superior prominent i arcs ciliars molt pronunciats. Eren d'estatura més o menys baixa, amb les extremitats curtes, amb unes proporcions semblants a les dels homes moderns que viuen en climes freds. Culturalment, cal destacar el fet que són els primers homínids que enterraven els seus morts. Eren grans caçadors, forts i probablement adaptats al fred i fabricaven armes més complexes que les fetes per l'Homo erectus. Els neandertals vivien en grups de baixa diversitat genètica i les dones es traslladaven a grups diferents, fet que afavoria la diversitat genètica.
Homo sapiens
És l'espècie a la qual pertanyem i procedeix de l'Homo erectus. Es va distribuir per Europa, Àfrica i Àsia. Té una antiguitat d'entre 245.000 i 120.00 anys Disposaven d'una capacitat craniana mitjana superior a 1.100 cm3. Presentaven un rostre primitiu, similar al de l'Homo erectus i un crani modern. Fabricaven instruments lítics tallats amb altres elements, a més de les pedres. Al paleolític van arribar a construir eines amb mànec. Culturalment eren molt avançats, ja que contruïen tombes funeràries i feien pintures i gravats a les pedres, cosa que demostra una intel·ligència i actitud davant la vida similar a la nostra.
Homo sapiens sapiens
Som els humans actuals. Procedents de l'Àfrica, es van distribuir per l'Àsia fa 100.000 anys i per Europa fa 40.000. Fa 20.000 anys, a través de l'estret de Bering, van passar a Amèrica del Nord i fa uns 13.000 anys van arribar a Amèrica del Sud. Vam ser els primers homínids en escampar-se per tota la Terra.
Disposem d'una capacitat craniana d'entre 1.300 i 1.500 cm3. El crani és alt i ampli. Disposem d'un nas sortint, però sense l'obertura nasal prominent i una mandíbula proveïda de mentó. Fabricàvem burins, raspadors fins i allargats, ornaments personals, a més de nombrosos utensilis per caçar. Viviem com en l'actualitat en societats relativament organitzades. Pintàvem i gravàvem a les parets. Actualment posseïm unes capacitats artístiques, intel·lectuals i tècniques mai vistes en el homínids.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada